i ja a la trentena....

Ja fa uns quants mesos que vam entrar a la trentena.....quin paaaaaaallllllllll!!!!!!!!!!!!!!!! I la gent més gran et diu que no hi fa res, que és un número més....si,si! Ara, que ja et dic jo que pitjor ha sigut fer els 31. Mare meva! Ara sí que sí, definitivament m'he fet gran. Més que res que, per sort, sembla que s'hagin acabat els contractes escombraries temporals (no està malament estudiar 6 anys de carrera, un per la pseudo-oposició del MIR i fer-ne 4 d'especialitat per acabar amb contractes temporals de 6 mesos en 6 mesos....), ha arribat la responsabilitat a casa en forma de cadell de gos al que s'ha d'educar i criar i, el pitjor pitjor de tot, la búsqueda d'una casa de compra. BUF, BUF!

Pensa-t'ho vàries vegades si et vols comprar una casa/pis....és una odissea! Entre els preus (ja ja ja...) i les mil i una dificultats amb les que et trobes.....Nosaltres hem mirat i remirat immobiliàries, anuncis classificats, cartells pel carrer....i, finalment, sembla que trobes una caseta que està prou bé i no et sembla desorbitat el que te'n demanen. Està clar, mai mai és un preu just. I mai mai la casa s'ho val, però al final alguna cosa has de comprar....(si, també pots viure de lloguer, però preu per preu al final et quedes amb la casa!). En fi, el que deia, que al final trobes una caseta. Molt bé, doncs no et pensis que t'ho posen fàcil! N'hem intentat comprar 3: la primera, que calia reformar bastant, va resultar que estaven menys de la meitat dels metres escriturats, maco, molt maco. La segona, tota reformada, una preciositat (cal dir que estem buscant una casa de poble, amb un pati o petit jardí), anem a veure-la ja per 2a vegada, els amos ens expliquen fins i tot on aparcar als vespres, on van els nens a escola.....i la mateixa tarda els diem que sí i comencen a negociar amb el de la immobiliària els diners de les "arres", doncs mitja hora després decideixen que no la venen, que els fa molta pena i que no la volen vendre...????????. Continuem la búsqueda i en trobem una 3a, també reformada, amb possibilitats d'ampliar i un bon jardí, els amos una parella jove que se'n van a viure al camp, encantadors, el de la immobiliària també un encant...ens enamorem de la casa i el mateix dia de la visita els diem que si i ens posem d'acord amb el preu, 2 dies després firmes les arres. Tot molt bé, cap problema amb els del banc (per sort, ara ja comencem a tenir un bon sou) i demanem la taxació. Sorpresa, sorpresa! La taxen 100.000 euros per sota del preu de compra!!!! Quèèèèè???? (275 euros de taxació desgraciada!) Demanem una taxació a una altra empresa, particularment, 475 euros de taxació iiiiii.........89.000 euros per sota el preu de compra!!!! Ole, ole!!! Alegria!!! Diràs, home burra, que et vols comprar una casa que te'n demanen més del que val.....és una opció...però he de dir que la casa és del 1900, reformada totalment fa una 4-5 anys, té 160 m2 de casa i 150 m2 de jardí.....en un poble de Mallorca, a prop de Palma....nó sé, però jo crec que el preu (389.000) és raonable.... Saps que el fet de tenir jardí gairebé no compta per a la taxació??? Increïble, aquesta casa valdria gairebé el mateix, segons taxació, amb aquest tros de jardí que sense. El que compte, són els metres quadrats de vivenda. Però no et despistis, que depenent de l'empresa que et taxi, ho farà segons els metres construïts o els metres útils, amb el que la taxació et pot variar de 40-50 m2, que ja són, eh???? en fi, que ara anem a per una tercera taxació, aquesta vegada sol·licitada per un altre banc....ai mare, que no ens passi res!!!!

Així que, ja a la trentena, no et facis taxar una casa!